Projecte Educatiu

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE



logosensefons educacio 

 






INDEX


A.1 Introducció

A.2 Definició Institucional

A.2-1 Presentació del centre

A.2-2 Oferta educativa per idiomes, grups i nivells

A.2-2a Modalitat alumnes presencials:

A.2.2b Modalitat alumnes semipresencials

A.2.2c Modalitat alumnes cursos especials

A.2-2d Modalitat alumnes lliures

A.2-2e Modalitat altres serveis lingüístics

A.2-3 Altres activitats

2-3 c Activitats culturals:

A 2-4 Espais i serveis del centre

A.2-5 Principi d’identitat. Caràcter propi.

A.2-5 Missió, visió i valors

A.2-5a Missió

A.2-5b Visió

A.2-5c Valors

A.2-6 Elements de context i necessitats educatives de l’entorn

B Objectius del centre

C. Criteris d’organització pedagògica

C.1. Plantejament pedagògic de l’escola

Èxit comunicatiu

Es parteix de l’alumne

Treball col.laboratiu

Aprenentatge global

Motivació

Tutories

Adaptació del currículum als alumnes

Menys veure, més aprendre

C.2. Metodologia emprada a l’aula

El paper del llibre de text

Plantejament constructivista

Grup/classe

C.3. La gestió de l’aula




C.4. Sistema d’avaluació

L’avaluació contínua

Prova de validació final

Expressió escrita

Expressió oral

C.5. El paper de les tutories

Tutoria inicial

Tutoria de seguiment

Tutoria de fi de curs

Altres qüestions sobre les tutories

C.6. El treball en equip dels professors

Col·laborar i compartir

Team – teaching

L'observació a l'aula

C.7. El projecte de millora de l’expressió escrita

Motivació per escriure

C.8. Classes de conversa

D. Procesos d’inclusió

E. Els indicadors de progrés

F. Concreció i desenvolupament del currículum

G. Estructura organitzativa pròpia

G.1 Òrgans unipersonals de direcció

Director

Cap d’estudis

Secretària

G.2. Òrgans unipersonals de coordinació

Coordinació d’informàtica

Coordinació lingüística

Coordinació de prevenció de riscos laborals

Coordinador de gènere/diversitat

G.3. Òrgans col·legiats de govern

Consell Escolar

Claustre de professors

Equip docent

G.4. Professorat

Departaments

Professors

Junta Acadèmica

G. 5. Personal d’Administració i Serveis (PAS)

H. El Projecte lingüístic

 

A.1 Introducció

Aquest Projecte Educatiu de Centre, és l’instrument fonamental d’expressió i desenvolupament de l’autonomia del centre. Com a tal, recull la identitat del centre, n’orienta l’activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències i estiguin capacitats per a l’ús de les llengües d’estudi, tal i com contempla la LEC i el currículum oficial per a les EOI a Catalunya.

Aquest document pot ser modificat, revisat i/o ampliat, d’acord amb el procediment que estableix la normativa vigent, sempre que hi hagi una demanda en aquest sentit per part del claustre del centre, pel que fa a les qüestions i continguts pedagògics, o per la direcció del centre en aquest mateix o qualsevol altre aspecte.

La normativa que regula el contingut, l’elaboració i la difusió i la implicació dels diferents agents de la comunitat escolar en el PEC és la LLei 12/2009, del 10 de juliol, de l’educació (articles 91-95). 

 

A.2 Definició Institucional

A.2-1 Presentació del centre

L’EOI Vallès Oriental va néixer l’any 2003  La seva primera ubicació va ser l’Institut Cumella, situat al carrer Roger de Flor s/n de Granollers. Des del curs 2007-08 l’EOI té la seva seu al Centre Vallès, situat al carrer Veneçuela 86 de Granolllers. Des del primer curs les llengües impartides al centre són l’anglès i l’alemany.  

 

L’escola, dins del marc de l’autonomia de centre i les funcions que li son pròpies, té com a propòsit donar els serveis de formació, suport i col·laboració que les institucions, organitzacions diverses i ciutadans del seu entorn natural li puguin demanar i estigui a les mans de l’escola poder oferir vetllant per la seva qualitat. 

 

L’escola, dins el seu entorn més immediat, el Centre Vallès, té també com a objectiu proposar, col·laborar i promoure activitats que fomentin la cohesió entre els diferents programes que es duen a terme en l’edifici i la promoció del Centre Vallès com a Centre d’oferta educativa pública i de qualitat.

 

A.2-2 Oferta educativa per idiomes, grups i nivells

A.2-2a Modalitat alumnes presencials:

A l’EOI Vallès Oriental s’imparteixen els idiomes i nivells següents:

  • primer i segon curs, que corresponen al nivell bàsic A1 i A2 respectivament, anglès i alemany
  • tercer curs, que correspon al nivell intermedi B1, anglès i alemany
  • quart i cinquè curs: que correspon al nivell intermedi B2.1 i B2.2 respectivament, anglès i alemany
  • curs de nivell avançat C1 d’anglès 

A.2.2b Modalitat alumnes semipresencials

  • primer curs d’alemany
  • segon curs d’alemany
  • tercer curs d’alemnay
  • quart curs d’alemany
  • cinquè curs d’alemany
  • curs C1 d’alemany
  • tercer curs d’anglès
  • quart curs d’anglès
  • cinquè curs d’anglès
  • curs C1 d’anglès

En els cursos amb modalitat semipresencial, la càrrega lectiva del curs es reparteix entre el treball presencial al centre i el treball individual online.

Els requisits per poder dur a terme la formació en aquesta modalitat són els següents:

    • L’assistència a una classe de 2,5 hores setmanals al centre.
    • El treball individual en un entorn virtual d’aprenentatge realitzant tasques diverses suggerides pel professor/a, que equivaldran a 2,5 hores setmanals.
    • Disponibilitat per part de l’alumnat per assistir, en casos puntuals, a una segona classe setmanal al centre (que substituirà les 2,5 hores setmanals de treball individual online), ja sigui per realitzar proves d’avaluació contínua o tutories individuals. 

A.2.2c Modalitat alumnes cursos especials

  • curs de preparació al Certificat Intermedi B2 d’anglès
  • curs de perfeccionament de la llengua alemanya, nivell B2+
  • cursos de perfeccionament de la llengua anglesa, nivells B2+  i C1+
  • cursos adreçats als treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Granollers,  de nivell Bàsic, Intermedi i Avançat
  • cursos intensius d’estiu, en anglès, francès i alemany

A.2-2d Modalitat alumnes lliures

A l’EOI Vallès Oriental es pot obtenir el Certificat Intermedi B1 d’anglès i d’alemany i el certificat B2 d’anglès i d’alemany com alumne lliure que no està matriculat en un curs oficial. Hi ha dues convocatòries d’exàmens: per una banda, la convocatòria extraordinària de febrer per a alumnes lliures per a l’obtenció del certificat B2 d’anglès i, per l’altra banda, la convocatòria ordinària per alumnes lliures per a l’obtenció del certificat B1 d’anglès i alemany, B2 d’anglès i alemany. 

A.2-3 Altres activitats

  • assessorament i col·laboració amb les escoles de secundària de l’entorn en projectes d’iniciativa pròpies o de les escoles de secundària.
  • assessorament i col·laboració amb entitats de servei públic en temes relacionats amb les llengües estrangeres
  • l’escola promou i organitza activitats relacionades amb les llengües i les cultures des d’una vessant cultural àmplia. Aquestes activitats tenen com a objectiu fomentar l’interès de l’alumnat i de la població per les llengües, les cultures d’arreu promovent així l’entesa entre la diversitat dins del centre, entre la població i amb la resta dels pobles.

 

A 2-4 Espais i serveis del centre

  • set aules, dos departaments didàctics, una secretaria, una consergeria, tres despatxos dels membres de l’equip directiu
  • sala de reunions
  • despatx de l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’EOI Vallès Oriental  
  • servei de biblioteca amb préstec online 
  • sala d’estudi oberta a tot el públic del Centre Vallès
  • servei de cafeteria del centre com a punt de trobada i integració social del centre.
  • espais virtuals: pàgina web informativa (www.eoivallesoriental.com), aplicatiu Códex, aplicatiu Esfera, aules virtuals del Google classroom, aplicatiu Centrosnet 

 

A.2-5 Principi d’identitat. Caràcter propi.

L'Escola Oficial d'Idiomes Vallès Oriental es defineix com a centre que promou i posa en pràctica amb responsabilitat aquella organització de centre, rutes curriculars, metodologies innovadores i ja provades per optimitzar els seus recursos i per ajudar a tots els seus alumnes a partir de les necessitats i capacitats de cada un d'ells a aprendre el màxim possible durant el temps que la legislació vigent li permet de cursar els seus estudis de llengües estrangeres a l'escola.

Per això es proposa estudiar nous camins, espais i rutes curriculars amb l'objectiu d'esdevenir un centre de referència segons el Departament d'Educació. L'acció de l'autonomia de centre és adequar l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-­se als requeriments de la societat del coneixement. I fer­-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l'alumnat, en un context d'universalitat i d'equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d'educació.

Entenem la recerca i la pràctica com a eixos principals de la vida de l’escola al servei de la millora contínua dels resultats acadèmics i de convivència. La recerca inclou tant l’actitud innovadora en el context de les classes com de la formació contínua del personal docent, PAS i de direcció. L’actitud innovadora de l’escola es caracteritza per escoltar altres experiències així com preguntar-­se i provar noves maneres amb rigor i capacitat autocrítica.

L’escola valora i promou la formació continuada com a eina fonamental per adquirir nous aprenentatges que incideixen directament en ’l'aprenentatge dels alumnes.

 

A.2-5 Missió, visió i valors

A.2-5a Missió

És missió de l'escola acompanyar l'alumnat en el procés d'autonomia a l'hora d'aprendre un idioma estranger. Per això, a l'aula es convida l'alumne a l'autoreflexió sobre com aprèn i quina és la seva motivació. També es desenvolupen estratègies per treballar les diferents competències lingüístiques.

L'escola atén la diversitat a l'aula. Per poder abordar els diferents ritmes i les diferents habilitats dels alumnes, l'escola intenta donar un tracte personalitzat, en la mesura del possible, a cada alumne mitjançant la tutoria i els racons d'aprenentatge i les eines digitals.

L'escola té com a missió adaptar el currículum a la realitat de l'aula. Creiem que cal prioritzar qualitat sobre quantitat. És millor tractar un tema de gramàtica / vocabulari en dues sessions perquè l'alumne tingui temps d'assimilar-que anar a tema per dia per intentar "acabar el currículum".

A.2-5b Visió

  • Volem ser un referent en el treball de les habilitats productives de la llengua, l'expressió oral i escrita, ja que aquestes són la clau de l'èxit comunicatiu.
  • Volem ser un centre acollidor i constructiu per a l'alumne: l'escola pretén crear l'ambient més adequat on els alumnes puguin aprendre, aprendre a aprendre, i que aprenguin dels companys en el treball col·laboratiu. Cal pensar i crear distribucions dins i fora de l'aula on els alumnes puguin trobar el màxim de facilitats per poder treure el màxim profit de les seves capacitats lingüístiques individuals i de grup.
  • Volem millorar l'atenció a la diversitat de l'alumnat a l'aula amb l'acció tutorial i l'accés a racons d'aprenentatge presencial i virtuals on cada alumne treballi les habilitats que més necessiti millorar i per això també és important explorar la millor manera que ajudi a l'alumnat a sentir-se autor del seu procés d'aprenentatge.
  • Volem impulsar un canvi curricular que potenciï l'autonomia de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge on l'alumnat té la sensació de marcar el ritme i de "escriure" el seu propi currículum.

 

A.2-5c Valors

L’escola té compromís amb:

  • l'èxit comunicatiu
  • l'aprenentatge col·laboratiu
  • l'autoreflexió i la motivació de l'alumne i del professorat
  • la realitat de l'aula
  • l'autonomia i la singularitat de cada alumne / a

 

A.2-6 Elements de context i necessitats educatives de l’entorn

L’EOI Vallès Oriental es troba a Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental. Granollers és una ciutat viva i dinàmica. En l’aspecte educatiu, compta amb 25 centres públics i concertats d’educació infantil, educació primària, centre de secundària i escola d’adults. Des del curs 2006, el Vallès Oriental compta també amb l’EOI de Mollet del Vallès. L’àrea d’influència comprèn tota la comarca del Vallès Oriental, amb 737 km², 403.259 habitants i una densitat de població més aviat baixa (557 habitants per km²). 

L’alumnat de l’escola és variat: des d’estudiants d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Universitat, persones de procedències professionals diverses, persones jubilades. Per tant, les edats són molt variades. La franja on es troba la major part d’alumnat és entre els 30 i els 50 anys.    

 

Per tal de donar resposta a les necessitats educatives de l’entorn, l’escola introdueix millores contínues en els seus serveis educatius. Un bon exemple d’aquest esperit d’escoltar i d’atendre les demandes de l’entorn són la introducció progressiva dels cursos semipresencials en anglès i en alemany, perquè les xifres d’absentisme són en gran mesura degudes al fet que bona part de l’alumnat no pot desplaçar-se dos cops a la setmana a l’EOI. Un altre exemple és la funció certificadora de l’EOI dins del pla experimental, ja que des dels centres de secundària de la zona es demana poder examinar als seus alumnes en els certificats d’EOI. També els cursos d’estiu i els de l’Ajuntament responen a necessitats educatives de l’entorn.      

B Objectius del centre

 

L’escola té com a objectiu ser un centre públic de referència en el aprenentatge de les llengües estrangeres 

 

B.1 Objectiu estratègic 1: Millorar els resultats acadèmics

  • Millorar els resultats acadèmics
  • Millorar la docència de les destreses
  • Potenciar l’atenció a les capacitat individuals de cada l’alumne
  • Impulsar el tractament de la motivació intrínseca de l’alumne
  • Potenciar el treball autònom de l’alumnat

B.2. Objectiu estratègic 2: Millorar la cohesió social

  • Fomentar la comprensió de les cultures de les llengües d’estudi per part de l’alumne
  • Potenciar la cohesió de l’equip docent
  • Ampliar la visibilitat del centre dins la nostra àrea d’influència
  • Reduir l’absentisme i l'abandonament 

B. 3. Objectiu estratègic 3: Millorar la confiança dels grups d’interès

  • Millorar la satisfacció dels alumnes
  • Millorar la satisfacció dels professors
  • Millorar la satisfacció del PAS

C. Criteris d’organització pedagògica

C.1. Plantejament pedagògic de l’escola

Èxit comunicatiu

L’escola promou un enfocament comunicatiu a les aules. Entenem que és més important valorar i actuar sobre el grau de l’èxit comunicatiu que concentrar-se exclusivament en els possibles errors o equivocacions en els actes comunicatius. La capacitat de mediació, de reflexió, i d’expressió són elements que conformen l’èxit comunicatiu.

 

Es parteix de l’alumne

El professor perd la funció tradicional de centre de la classe que dóna molta informació a l'alumnat. Proposa activitats de treball col·laboratiu i va guiant els alumnes en la realització de la tasca. 

Es proposen diferents activitats per treballar la producció i la comprensió, sempre des de la participació activa de l’alumne i intentant partir de les necessitats i interessos dels alumnes. Per exemple, es pot animar als alumnes a fer presentacions orals de temes personals que els interessin. 

L’escola aposta especialment per la part de producció oral, destinant un pressupost a treballar aquest aspecte en unes condicions òptimes (pocs alumnes per aula) sempre i quan la normativa ens ho permeti o mirar de proporcionar altres recursos a través de tercers amb el mateix objectiu.

 

Treball col.laboratiu

A l’aula el professor guia als alumnes en el seu aprenentatge, proposa activitats i sempre promou l’autonomia de l’alumne i el provoca a l’autoreflexió.

El treball a l’aula és col.laboratiu, es promou el treball en grup així com la barreja de diferents nivells en un moment donat.

Aquest treball col.laboratiu a l’aula també es dóna entre els professors. Els professors 

es reuneixen formal o informalment per col.laborar en la creació de materials, en les tasques proposades a l’aula, etc… Aquestes reunions són clau per crear una línia conjunta com a escola.

 

Aprenentatge global

Es promou, tant des de l’escola com des del professorat, l’ús de la llengua dins i fora de l’aula, per exemple es donen vals per anar al cinema en V.O, es proposa als alumnes fer un petit dossier d’experiències en la llengua, es fa ús de les noves tecnologies per apropar comunitats lingüístiques, etc…

Per tant, es parteix del plantejament que l’aprenentatge de la llengua ha de ser global i és molt més que anar a les classes, es tracta també de crear una actitud oberta a la llengua i valorar-la.

 

Motivació

La motivació en el moment de fer les activitats i durant les activitats son un ingredient essencial en qualsevol procés d’aprenentatge verdader.

El professor observa i es pregunta què motiva els seus alumnes. La motivació de l’alumnat és clau. Si els alumnes estan motivats, aprendran molt més i amb més facilitat i felicitat. A més a més, els alumnes vindran més a classe.. 

Es valoren els aspectes positius de l'alumnat, allò que sí han entès i allò que sí han produït de manera satisfactòria.

També cal procurar evitar el què desmotiva a l’alumnat i tenir els recursos necessaris que facilitin poder passar de la desmotivació a la motivació de l’alumnat i del professorat.

Tutories

A aquest fi, l’escola intenta donar un tracte personalitzat, en la mesura que sigui possible, mitjançant la tutoria. L’escola té el ferm propòsit d’aconseguir que la tutoria esdevingui (si la normativa vigent ens ho permet) una eina clau en l’atenció a la diversitat verdadera: cada persona és un món.

En aquestes tutories es pot fer un seguiment de l’alumne durant l’any i, un cop fet el seguiment, a finals de curs s’aconsella l’alumne passar al nivell següent o continuar fent aquell nivell treballant. 

És important també que l'alumne pugui portar evidències del seu propi seguiment de treball, per exemple amb graelles d'autoavaluació de tasques realitzades en les diferents competències

Des de l’escola s’intenta evitar el terme repetició de curs perquè aquest terme pot ser de vegades un element desmotivador per a l’alumne. En comptes de repetir, entenem que els alumnes continuen fent aquell nivell un temps més. Es provaran altres formats de tutories en la recerca d’aquella que esdevingui una eina clau en el desenvolupament de l’autonomia d'aprenentatge de l’alumnat. Per exemple, un document de seguiment de l’alumnat individualitzat durant tota la seva estada a l’escola i que passa de tutor en tutor.  

Adaptació del currículum als alumnes

El currículum no es correspon gaire a la realitat que tenim a les aules. L’alumnat d’EOI ha canviat d’uns anys ençà i això no es reflecteix al currículum. És per això que entenem que els alumnes no s’han d’adaptar al currículum sinó que s’ha d’intentar adaptar el currículum als alumnes i dins de les nostres competències buscar i proposar maneres alternatives que puguin ajudar als ciutadans a incrementar el seus coneixements de llengües estrangeres.

Dins d’aquesta adaptació curricular, l’escola recolza la idea de fer els diferents nivells en dos anys, sempre que això pugui beneficiar l’alumne. Aquesta recomanació és especialment clara al nivell de 3r.

L’adaptació curricular també passa per intentar aprofitar els interessos de cada alumne per crear els components del nostre currículum. Això està molt unit a la motivació de l’alumne, i per tant a que els alumnes aprenguin.

 

Menys veure, més aprendre

En general creiem en el lema: “menys veure i més aprendre”, és a dir, menys quantitat de continguts i més qualitat. Val més tractar un tema de gramàtica/vocabulari en dues sessions per tal que l’alumne tingui temps d’assimilar-ho que no pas anar a tema per dia per intentar “acabar el currículum”.

També cal no oblidar la feina de revisió/consolidació. 

Durant tot el procés cal animar als alumnes, donar-los confiança i averiguar si segueixen el ritme de les classes o no. Això es pot saber en tutoría.



C.2. Metodologia emprada a l’aula

El paper del llibre de text

El llibre pot ser un full de ruta, una pauta que ens dicta el que volem cobrir i dóna als alumnes sensació d’ordre. Malgrat això, cal trobar un equilibri i sempre complementar-lo amb d’altres materials i activitats.

Moltes vegades el llibre és una pauta positiva. Molts llibres comencen les unitats amb un context (text, enregistrament), proposen exercicis guiats de pràctica de nou llenguatge i finalitzen amb activitats dirigides a la comunicació.

Entenem que cal situar als alumnes sobre els temes que tractarem aquell dia.

També podem introduir el tema del dia a partir de petits diàlegs entre els alumnes o alumnes-professor/a o fins i tot monòlegs.

En tot cas és important que el professor/a es cregui el que fa per poder transmetre-ho. Ens hem de fer els materials nostres, tant el llibre com qualsevol altre material que triem.

Entenem que una unitat està composta de:

Input: introducció de nou llenguatge en context

Pràctica control.lada: exercicis i activitats pautades

Output: producció del nou llenguatge.

És interessant dedicar més temps a l’output, donar-li més pes, perquè és quan sorgeixen els problemes que podem veure si s’han assimilat els continguts

La producció o output és l’objectiu final de cada unitat o fins i tot de cada sessió. També és el moment en que el alumne descobreix la necessitat d’aprendre allò de més que necessita per desenvolupar el seu discurs en la llengua objectiu.

De vegades, és difícil avaluar les produccions dels alumnes: els petits escrits, diàlegs,

exposicions orals, etc, però l’objectiu és veure que els alumnes saben aplicar els continguts.

Una altra idea interessant pot ser demanar als alumnes que imaginin en quines situacions poden fer servir els continguts donats.

 

Plantejament constructivista

Es parteix del coneixement previ de l’alumne de d’on es construeix l’aprenentatge. I això es fa a l’aula amb presentació per part del docent o a partir del treball individual previ, flip class, on l’alumnat prepara i adquireix els nous coneixements de forma individual i autònoma i després els posa en pràctica a l’aula.

És interessant utilitzar varietat d’enfocaments perquè cada persona aprèn d’una manera diferent i s’ha de donar cabuda a tothom. 

Es parteix d’un enfocament sociocomunicatiu perquè l’objectiu és que els alumnes vegin la llengua com un instrument de comunicació, però també es fan servir d’altres mètodes: treball per tasques, projectes per augmentar la motivació de l’alumnat, racons d’aprenentatge amb diferents activitats, treball control.lat  o de repetició de la gramàtica i la pronunciació, o fins i tot la traducció, entre d’altres.  

Entenem també que cal anar revisant temes i ampliant-los perquè VEURE NO ÉS APRENDRE.

Grup/classe

Treballem en parelles, en grups i quan cal com a grup/classe. Cal dedicar temps a crear sensació de grup, perquè entenem que l’aprenentatge és col.laboratiu. A aquest fi, cal assegurar-se que els alumnes s’agrupen de diferents maneres.

C.3. La gestió de l’aula

Els alumnes són els protagonistes de tot el procés i el professor té funció d’acompanyant. El professor dóna pautes clares i són ells, els alumnes, els que han de fer la feina.

Normalment es combinen els dos papers teacher-centred i student-centred, però en tot cas, sempre hem d’evitar que tot el pes recaigui sobre el professor o que aquest sigui el centre d’atenció permanent.

L’organització de l’aula en grups de quatre fomenta el treball cooperatiu. Malgrat això, els alumnes tendeixen a seure sempre en els mateixos grups, així que és important que els grups siguin dinàmics i vagin variant. Es poden utilitzar diferents recursos, com ara que els alumnes a mida que vagin arribant, vagin omplint les cadires lliures de cada grup, fer servir petits jocs de vocabulari, agrupar-los per mes de naixement, colors de roba, etc…

D’aquesta manera es millora la dinàmica del grup en general.

Els treballs en grup no són una pèrdua de temps, el problema és que a vegades  els alumnes solen recórrer al català. Per això convé evitar els “grupets” i crear activitats en les quals els grups hagin de interaccionar, tot insistint que han de fer servir la llengua meta.

També és important sortir de l’aula, i fer servir d’altres espais, com els passadissos, aules que estiguin lliures, aules d’informàtica, etc…

Els projectes són per definició student-centred. El treballs per projectes són sempre interessants perquè tothom aprèn, tant els alumnes que els fan, com els que els reben com a docent.

En les activitats en les que s’hi barregen nivells hi surt guanyant tothom, els que en saben més perquè poden guiar als altres i això els fa sentir bé, i els que saben menys perquè aprenen dels altres.

També es poden fer apadrinaments entre dos alumnes de l’escola (nivell superior i inferior), dins l’hora de classe. Aquests apadrinaments poden ser guiats al principi i després més lliures.

Cal anar provant diferents maneres ja que cap d’elles serà la definitiva i quan una funciona aprofitar-la al màxim.

 

C.4. Sistema d’avaluació

L’avaluació contínua

Tant en cursos d’avaluació continua com en cursos de certificat es pot fer avaluació contínua. S’avalua amb proves o escrits que es fan a casa i a classe.

De vegades, les proves poden ser un estímul i fins a cert nivell (B2) els alumnes necessiten exàmens de recolzament, després treballen de manera més autònoma.

No hem de confondre l’avaluació contínua amb avaluar contínuament. El que sí que cal fer és reflexió contínua.

Cal evitar fer totes les proves en un dia i no avisar quan es faran. Això ajuda a que els alumnes no es despengin.

També cal flexibilitzar el temps que es dóna per fer un examen, perquè un examen representa un mateix filtre per a persones molt diferents.

Els alumnes poden fer autocorrecció del les tasques de CE a casa i intentar veure els motius. 

L’avaluació contínua dóna més responsabilitat a l’alumne. 

 

Prova de validació final

A finals de curs es fa la prova de validació final, que és una bona eina per acabar de validar les dades recollides durant el curs. Aquestes dades recollides anteriors a la prova de validació poden ser de molts tipus: avaluació del company (peer assessment, aquí el company fa de mirall), anotacions del curs que fa el professor de proves orals i expressió escrita, autoavaluació de l’alumne (es poden fer servir pautes o graelles d’autoavaluació, com ara “has fet servir adjectius?”), notes objectives com per exemple ús de la llengua, comprensió oral i comprensió escrita, anotacions de les tutories...

 

Expressió escrita

Cal marcar només els errors d’allò que s’ha tractat a classe.

De tots els criteris de correcció, cal donar-li més importància a la valoració global i la riquesa lingüística que no pas la correcció lingüística.

També com a docents ens hem d’adaptar al nivell de cada alumne, per exemple, no marcar tots els errors a una persona amb dificultats amb la llengua perquè no els podrà assumir.

Pel que fa a la manera de marcar, es poden fer servir dos colors, un per bones frases i un altre per frases o paraules per corregir. Marcar unes quantes frases bones és bo per la motivació de l’alumne.

També pot ajudar una bona codificació del tipus d’error simplificada.

 

Expressió oral

Pel que fa a la correcció en l’expressió oral, cal també trobar l’equilibri entre intervenir massa i deixar fer massa. Un cop feta l’activitat oral, es pot fer un feedback general que inclogui encerts i errors per corregir.

 

C.5. El paper de les tutories

S’haurien de fer tres tutories al llarg de tot l’any escolar: una tutoria inicial, una segona tutoria de seguiment i una tercera tutoria de fi de curs. Creiem que la tutoria és i serà cada cop més important en la mesura que l’alumnat vagi adquirint la consciència de ser el responsable del seu propi aprenentatge amb l’ajuda de les eines i el acompanyament que li dóna la tutoria.

 

Tutoria inicial

Es tracta d’una tutoria breu i àgil en la qual es parla de l’experiència prèvia de l’alumne amb l’idioma i les seves expectatives per al curs. A aquesta tutoria s’hi va amb un fitxa omplerta prèviament per l’alumne. La informació que extreu el professor d’aquest tutoria inicial l’ajuda a saber què volen els alumnes. Aquesta tutoria es pot fer en petits grups.

En els grups semipresencials aquesta tutoria pot ser online.

 

Tutoria de seguiment

Aquesta tutoria té com a objectiu fer un seguiment del procés d’aprenentatge de l’alumne. A través de la plantilla que han d’omplir prèviament, se’ls ajuda a prendre consciència de com estan aprenent i de quins mitjans poden utilitzar per a aprendre. L’alumne aporta a aquesta tutoria graelles de treballs fets en avaluació contínua. Cal que l’alumne adquireixi un compromís de treball fins a finals de curs per a millorar aquelles destreses on té més dificultats. En aquesta tutoria els alumnes sovint comenten la seva manca de temps per a realitzar totes les tasques d’avaluació contínua. En aquest sentit, el professor ha d’insisitir en aquella destresa que cal treballar, per tal que l’alumne no vulgui abarcar massa. Cal ensenyar-los a reconèixer i treballar aquella destresa on tenen més dificultat.      

 

Tutoria de fi de curs (especialment a 1r, 2n i 4t)

En aquesta tutoria es tracta sobretot la qüestió de si l’alumne ha de passar de curs o no. Per tal que tant alumne com professor puguin justificar la seva decisió, cal que tots dos aportin dades informatives com són les graelles del treball realitzat en avaluació contínua, el resultat de la prova de validació, el compliment del compromís adquirit per l’alumne durant la tutoria de seguiment. En els casos dubtosos, és a dir, quan la frontera entre l’aprovat i el suspès és molt fina o si bé alumne i professor tenen visions molt diferents sobre el rendiment de l’alumne durant el curs, el professor pot demanar al seu departament que s’involucri en la decisió de passar de curs a l’alumne. Una altra eina, prèvia a aquesta tutoria, és la constitució de tribunals examinadors formats pel professor actual de l’alumne i el professor del nivell posterior al qual està cursant aquest alumne. Aquest segon professor pot aportar la seva opinió sobre si creu que aquell alumne està preparat per a fer el següent nivell. 

 

Altres qüestions sobre les tutories

Per tal de tenir un bon banc de dades sobre les tutories, els professors poden compartir els documents referents a les tutories (plantilles, graelles, etc..) en una carpeta comuna a les carpetes virtuals de l’escola.

El professor pot decidir si les tutories són individuals, en parelles o en grups, segons les dinàmiques que s’observin a la classe. També pot decidir fer-les de manera més espontània si creu que hi ha un alumne que la necessita en un moment determinat. En qualsevol cas, mentre el professor fa la tutoria, els altres alumnes han d’estar ocupats amb un tasca que entenguin com a rellevant per a la classe. Una altra possibilitat de tutoria és la virtual si el professor la troba més convenient que la presencial.

De vegades, l’alumne explica durant la tutoria les seves circumstàncies personals i és possible que el professor es vegi abocat al paper de “psicòleg”. Com a professors, no tenim eines per a orientar als alumnes en aquests casos, però conèixer les circumstàncies personals ens pot ajudar a entendre el rendiment de l'alumne.

Altres vegades el professor es pot sentir “qüestionat” per l’alumne durant la tutoria. Per tal d’evitar entrar en judicis sobre les metodologies de classe, cal que el professor tingui molt clar quines informacions vol obtenir de l’alumne a l’hora d’elaborar la plantilla de la tutoria corresponent.   

 

C.6. El treball en equip dels professors

Col·laborar i compartir: Equip docent

Dins la intranet, a l’espai de cada departament hi ha una carpeta de material per compartir a on els professors van posant aquells recursos que els han funcionat a l’aula. Aquesta és una eina molt positiva per a tots i que cal seguir promocionant.

 

També és interessant realitzar reunions per nivells on es poden compartir i comentar els materials.

Així mateix, l’escola vol promoure realitzar reunions entre els dos departaments per tal de compartir idees. Aquestes reunions es poden organitzar per nivells. D'aquesta manera es poden valorar les diverses formes de treballar les destreses a cada idioma o adquirir noves idees, per exemple, les diferents maneres de treballar les lectures obligatòries. 

 

Team – teaching 

És important que els dos professors es puguin entendre bé per a fer team-teaching.

L’escola anima a fer activitats en què es puguin barrejar diferents nivells, un bon exemple pot ser el projecte internivells que es va portar a terme pel 10è aniversari de l'escola.

 

L'observació a l'aula

És difícil portar-ho a terme, bàsicament per dos motius: l'horari i la personalitat de cadascú. És a dir, no tothom es pot sentir còmode per fer-ho. El professor o professora que sigui objecte de l'observació ha d'estar receptiu a posibles comentaris de millora.

Una altra idea seria que el professorat és gravés fent classe i analitzar-ho posteriorment, per exemple amb graelles per valorar uns aspectes concrets.

Es deixa una porta oberta a aquells professors i professores que sí estiguin disposats i que coincideixin en horari.

En qualsevol cas, l’equip directiu està autoritzat per llei a observar les classes dels diferents professors i professores i molt especialment d’aquells que son nous a l’escola.

 

C.7. La millora contínua de l’expressió

L’escola prioritza la millora de les habilitats productives, que són l’expressió escrita i oral.

C.7.a La millora de l’expressió escrita

 

L’escola aposta per la millora de l’expressió escrita, que inclou entre d’altres intercanvis lingüístics, el pocket portfolio, etc.

C.7.b La millora de l’expressió oral

 

L’escola aposta per la millora de l’expressió oral, que inclou entre d’altres el pocket portfolio, els intercanvis lingüístics, els grups de conversa, etc.

Classes de conversa

 

L'escola impulsa la pràctica i millora de l'EO a través de l'Associació d'Alumnes, que organitza classes de conversa tant per a la preparació dels certificats com per a llengua general. 

 

D. Procesos d’inclusió

 

El Consell Escolar (CE) aprovarà, un cop debatudes i editades en el CE, les diferents seccions i parts dels diferents documents que conformen el Projecte Educatiu del Centre que presenti el director/a de l'escola. En el cas que apareguin situacions encara no previstes al PEC aprovat pel CE, el director podrà establir la norma provisional d'acord amb la filosofia i característiques generals del centre i que es descriuen en el preàmbul del PEC dins del marc de la normativa vigent. En cas d'inhibició per part del director/a, s'aplicarà la normativa que en absència de normativa aprovada en els centres, reglamenta la normativa general descrita en el DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. En tot cas, el director haurà d'informar­ de les noves normes al següent CE, qui després de sospesar-­ho, aprovarà el seu redactat definitiu i que s'incorporarà al PEC.

 

Pel que fa a la metodologia seguida per a l’elaboració del PEC, s’utilitzen aquelles eines que faciliten el treball horitzontal, participatiu i equitatiu. Aquesta manera de treballar vol dir que els docents reben la informació pràcticament all mateix temps.

Es treballa amb un document de l'entorn google compartit entre tots el membres del domini eoivallesoriental.net. Els docents poden editar les preguntes i les respostes, fer comentaris i fins i tot canviar o proposar de canviar les estratègies de cada document de treball.

 

S’exposarà el PEC de forma permanent a la pàgina web de l’EOI Vallès Oriental 

 

En començar el curs cada professor informa al seu alumnat amb un resum de les normes generals del centre incloses a les Normes d’Organització i Funcionament (NOFC)

 

L’avaluació del grau de compliment dels objectius del PEC es durà a terme anualment a través del PD i de la PGA en el Consell Escolar del centre i els resultats d’aquesta avaluació s’inclouran en la memòria de final de curs. 

 

E. Els indicadors de progrés

Els indicadors de progrés proporcionen informació rellevant i ajuden en la presa de decisions: hi ha indicadors de context (permeten la interpretació i la correlació dels altres indicadors), de recursos (mesuren l’eficiència en l‘ús i la gestió), de processos (mesuren l’eficàcia i l’eficiència en relació amb els resultats) i de resultats (mesuren el grau d’assoliment dels objectius del centre i els comparen amb els estàndards).

Tenim els indicadors que ens venen donats pel departament i de propis que emanen del Projecte de Direcció i de les Programacions Anuals

A títol d’exemple es poden realitzar eines com ara les enquestes als alumnes i professorat o els  quadres de progrés acadèmics.

F. Concreció i desenvolupament del currículum

Abans de començar el curs, el docent es familiaritza amb les característiques del grup-classe i els seus alumnes. A tal efecte utilitzarà el full de traspàs de classe que els professors fan al finalitzar cada curs.

Per una banda, tal i com recull la LEC,Títol V. Ordenació dels Ensenyaments, Capítol 1, article 52·J, “el currículum ha de permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació de continguts curriculars…”. Així doncs, entenem que el currículum ha d'adaptar-se a les necessitats de cada alumne/a i no pas a l’inrevés .

Al mateix temps el professorat no pot obviar que la normativa i els continguts curriculars per a cada cicle i nivell li venen donats per part del Departament d’Educació i que hi ha uns exàmens de certificats a finals de 2n (nivell intern) 3r, 5è i C1.

En aquest sentit la tutoria esdevé primordial i dona al professorat la possibilitat de fer recomanacions individualitzades i posar a l’abast dels alumnes recursos i materials per treballar les habilitats que cal que els alumnes millorin. A finals de curs el professorat fa recomanacions als alumnes sobre la conveniència o no de continuar fent un nivell durant 1 any més, donat que L’escola valora que una adaptació curricular es pot fer donant més temps als alumnes que així ho necessitin. 

Així mateix, l’escola promociona els cursos especials de B2+ i C1+ per mirar de cobrir el salt entre els nivells de B2 i C1 i C1 i C2.

La Llei orgànica d'educació (LOE) estructura els ensenyaments de les EOI en els nivells bàsic, intermedi, avançat. Des del curs 15-16 a l’escola es fa el C1 d’anglès i des del 2020-21 el C1 d’alemany. Aquests ensenyaments s’adapten a les recomanacions del Consell d'Europa. El Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MERC) forma part del projecte general de política lingüística del Consell d’Europa i és el resultat d’un intent d’unificació de directrius per a l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües dins la Unió Europea. Entre altres objectius, pretén esdevenir un referent per al reconeixement mutu de certificats d’idiomes. 

 

G. Estructura organitzativa pròpia

Una estructura organitzativa en un servei com el de l’escola serveix per a donar el millor servei possible als ciutadans i especialment al seu alumnat, professorat i treballadors no docents. A tal efecte, es prioritza l’atenció individualitzada en tots els nivells via tutories, trobades amb els caps de departament, membres de la direcció i del personal del PAS.

Es proposa una estructura de treball el més horitzontal possible i amb la participació de tots els segments implicats, tal i com es pot apreciar en el següent organigrama.

Organigrama general:

 

G.1 Òrgans unipersonals de direcció  

Director

Funcions:

  1. El director/a representarà l’escola en instàncies exteriors, fent-se responsable de la imatge de l’escola, de la difusió i comunicació d’activitats, de la relació amb les altres Escoles Oficials d’Idiomes, altres centres educatius i institucions.
  2. Delegarà la representació exterior de l’escola en altres membres de la junta directiva o del claustre sempre que ho cregui convenient.
  3. Actuarà d’interlocutor amb el Departament d’Educació i facilitarà les informacions rellevants amb promptitud a la junta directiva, al claustre, al Consell Escolar o al propi Departament.
  4. Proposarà i decidirà amb la junta directiva quines competències i responsabilitats s’assignaran als diversos càrrecs.
  5. Facilitarà i fomentarà la participació activa de tots els membres de la junta directiva i del claustre en la diagnosi de possibles problemes de funcionament, en la supervisió del propi funcionament i en la presa de decisions.
  6. Donarà instruccions sobre actuacions davant de possibles problemes de convivència o interacció entre diferents membres o sectors de l’organització tant del personal com de l’alumnat.
  7. Dissenyarà els plans d’actuacions necessaris per tal d’elaborar el Projecte Educatiu de Centre d’acord amb el context de l’escola.
  8. Donarà pautes de treball als càrrecs directius i de coordinació per a l’elaboració i revisió dels altres documents institucionals: Projecte Curricular de Centre, Normes d’organització i de funcionament de centre i programació general anual, projecte econòmic, pla d’emergència i memòria anual.
  9. Proposarà plans d’actuacions en els diversos àmbits de l’estructura organitzativa quant a creació, continuïtat, correcció o innovació de tècniques de funcionament.
  10. Vetllarà per l’adequació del funcionament acadèmic-administratiu al context de l’escola quant a ubicació física, estat de desenvolupament i recursos materials, humans, funcionals i econòmics.
  11. Organitzarà l’aparell de gestió de manera suficientment clara i accessible per als altres membres de la junta directiva i per tal que el càrrec que ocupa pugui ser rellevat amb fluïdesa.

 

Cap d’estudis  

Funcions:

  1. Col·laborarà amb el director en la proposta de plans d’actuació en els diversos àmbits de l’estructura organitzativa.
  2. Proposarà plans d’actuació en el seu àmbit de competència quant a creació, continuïtat, correcció o innovació de tècniques de funcionament.
  3. Supervisarà i organitzarà, juntament amb els càrrecs de coordinació i els professors, la correcta administració de l’avaluació contínua.
  4. Supervisarà i organitzarà, delegant tasques en coordinadors i professors,  l’administració dels exàmens de certificació d’acord amb les instruccions establertes. Organitzarà l’aulari, els horaris, el material i les sessions d’unificació interiors conjuntament amb els Caps de Departament. Actuarà d’interlocutor amb el Centre de Recursos de Llengües Estrangeres durant els exàmens de certificació i trametrà els resultats i el material un cop acabats.
  5. Elaborarà els horaris dels professors amb l’ajut dels altres membres de la junta directiva i vetllarà pel seu compliment.
  6. Elaborarà, juntament amb el secretari/a, el/la Coordinador/a Pedagògica, el personal administratiu, els documents necessaris per al control d’assistència dels alumnes i el registre de qualificacions, estadístiques d’avaluació i assistència, documents als quals haurà de tenir accés durant tot el curs.
  7. Farà el seguiment dels grups i elaborarà les corresponents estadístiques quant a assistència i qualificacions per tal d’informar a la direcció sobre plans d’actuació quant a horaris ofertables, modificacions de programacions d’aula, índex d’aprovats i suspesos, etc.
  8. Supervisarà el personal administratiu en la creació i actualització dels expedients de l’alumnat.
  9. Organitzarà i supervisarà el sistema de canvis d’horari/grup dels alumnes.
  10. Atendrà als alumnes que vulguin formalitzar queixes o realitzar consultes dins l’àmbit acadèmic i farà d’interlocutor entre l’alumne i la junta directiva.

Secretària

Funcions:

  1. Col.laborarà amb el Director en la proposta de plans d’actuació en els diversos àmbits de l’estructura organitzativa.
  2. Organitzarà l’aparell administratiu del centre quant a: gestió econòmica, gestió de l’alumnat, funcionament de la secretaria, atenció al públic, calendari d’actuacions administratives, arxivació de material i delegació de responsabilitats al personal administratiu.
  3. Proposarà plans d’actuació en el seu àmbit de competència quant a creació, continuïtat, correcció o innovació de tècniques de funcionament.
  4. Supervisarà l’horari del personal docent.
  5. Dissenyarà, juntament amb els altres membres de l’equip directiu, els horaris del personal docent i del personal d’administració i serveis.
  6. Supervisarà l’horari i el treball del personal d'administració i serveis.
  7. Proposarà, dissenyarà i elaborarà, delegant en el personal administratiu, els documents / impressos necessaris per a la gestió de l’alumnat.
  8. Treballarà conjuntament amb el/la Cap d’Estudis / Director en el seguiment dels grups i col.laborarà amb els altres membres de l’equip directiu en la proposta, disseny i producció de documents de seguiment, estadístiques i avaluació de funcionament acadèmic.
  9. Mentre l’escola no disposi de coordinador d’informàtica, supervisarà l’actualització del programari utilitzat en la gestió de l’alumnat i actuarà d’interlocutor amb les empreses/institucions implicades, delegant en el personal administratiu.
  10. Mentre l’escola no disposi d’administrador/a, organitzarà, supervisarà i racionalitzarà l’ús de material fungible als departaments i espais de gestió. 
  11. Mentre l’escola no disposi de Cap d’Estudis, el Secretari/a assumirà aquestes responsabilitats i realitzarà les tasques esmentades més avall, delegant en els càrrecs de coordinació i professors. 
  12. Organitzarà i farà accessibles, delegant en el personal administratiu, els documents normatius que arribin a l’escola. 
  13. Supervisarà les informacions difoses per l’escola via correu, email, pàgina web i tauler d’anuncis, vetllant per la seva correcció, actualització i pertinència.

G.2. Òrgans unipersonals de coordinació

Coordinació d’informàtica

Correspon al coordinador/a de TIC l’assessorament als professors per a la utilització de les tecnologies de l'informació i de la comunicació a l’aula, la relació amb l’Àrea de tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) del Departament d’Educació i la supervisió del manteniment del maquinari i el programari que hi ha al centre i que és propietat de l’escola.

El coordinador elaborarà un informe final de les seves actuacions al llarg del curs. Aquest informe inclourà una valoració dels curs acabat i un consell pel curs següent.

Coordinació lingüística

Al coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social (coordinador lingüístic) li correspon impulsar les activitats de normalització lingüística en totes les actuacions internes i externes del centre. També vetllarà per assegurar que els continguts tant els impartits dins les aules com en les programacions de les activitats que s’organitzin al centre aquestes incorporin models d’integració social, igualtat en dret i deures de totes les persones sense exclusions

El coordinador elaborarà un informe final de les seves actuacions al llarg del curs.

Coordinació de prevenció de riscos laborals 

Correspon als coordinadors i coordinadores de prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant, d’acord amb el que estableixi cada any el responsable de l’Ajuntament de Granollers hauran de:

  • Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del servei de prevenció de riscos laborals i les instruccions de la direcció de l’escola.
  • Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.
  • Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
  • Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.
  • Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.
  • Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.
  • Donar suport a la direcció de l’escola per complimentar i trametre als serveis territorials o al Consorci el model "Full de notificació d’accident o incident laboral".
  • Col·laborar amb els tècnics del servei de prevenció de riscos laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.
  • Col·laborar amb els tècnics del servei de prevenció de riscos laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.
  • Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos laborals.
  • Col·laborar, si escau, amb el claustre en el desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

El coordinador elaborarà un informe final de les seves actuacions al llarg del curs. Aquest informe serà si així s’escau, el que presenti el representant de l’Ajuntament propietari i responsable de l’edifici on es troba l’escola

Coordinador de gènere/diversitat

 

D’acord amb el Pla per a la igualtat de gènere del sistema educatiu, aprovat pel Govern el 20 de gener de 2015 i d’acord amb article 126.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació i d’acord amb el acordat al Consell Escolar de 24 de Gener del 2020, s’ha nomenat una persona del claustre per a la coordinació de gènere i diversitat. 

La funció de la persona nomenada com a referent de gènere seria principalment d’observadora i durant el curs 2019-20 haurà d’assistir a una reunió territorial.  

 

Per als cursos següents, el Departament d'Educació anirà determinant i completant les seves funcions.

 

Coordinador de Cursos especials

S’encarrega de coordinar tots els cursos especials de l’escola a excepció dels cursos d’estiu. Mentre no hi hagi aquesta figura les tasques les assumeix la cap d’estudis, la qual pot delegar part de la feina en d’altres càrrecs de l’escola.

 

G.3. Òrgans col·legiats de govern

Consell Escolar 

Està integrat pel director (que el presideix), cap d’estudis, tres professors/es elegits pel claustre, tres representants de l’alumnat, un representant del PAS, un representant de l’ajuntament i el secretari (amb veu però sense vot). Des de fa dos anys, el consell escolar compta també amb un alumne representant de l’Associació d’alumnes i exalumnes. És un òrgan molt important perquè s’hi troben representats tots els àmbits de l’escola. D’entre els representants de l’alumnat, hi ha delegats de classe. L’escola fomenta que els delegats de classe es presentin a les eleccions pertinents.

Funcions:

  1. Aprovar el projecte educatiu i les modificacmentre ions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres
  2. Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
  3. Aprovar les propostes d'acords de corresponsabilitat, convenis i altres acords de col.laboració del centre amb entitats o institucions.
  4. Aprovar les normes d'organització i funcionament i les modificacions corresponents.
  5. Aprovar la carta de compromís educatiu
  6. Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes, en aquest sentit, el Consell escolar en el seu conjunt es constitueix com a Comissió econòmica.
  7. Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.
  8. Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o director
  9. Intervenir com a darrera instància en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.
  10. Aprovar les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
  11. Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l'evolució del rendiment escolar.
  12. Aprovar els criteris de col.laboració amb altres centres i amb l'entorn.
  13. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

   

Claustre de professors

Està composat pel director (que el presideix), i la totalitat del professorat del centre. El claustre reuneix a tot el personal docent i té varies funcions redactades en la normativa. També aprova aquelles propostes que li arribin de l’equip docent, elegeix el seus representants al consell escolar i reflexiona i aprova tot allò que li correspon segons la normativa vigent.El claustre de professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’acció educativa del centre.

El claustre escolta els seus membres i les decisions que s’hagin pres a les sessions del Equip Docent i aprova en acta els acords presos.

El claustre buscarà sempre el màxim consens en les seves decisions i en un extrem posarà a votació secreta o oberta la resolució en conflicte.

El claustre es reunirà un mínim de tres cops a l’any i la seva assistència és obligatòria.



G.4. Professorat

 

Equip docent

Es compon de tot el claustre i té un caràcter totalment horizontal, on tots el docents poden convocar una reunió i/o proposar temes de treball pedagògic i de valoració.

Funcions:

  • Aprova i organitza cursos de formació interna
  • Promou la recerca pedagògica 
  • Avalua metodologies i currículums actuals
  • Proposa al claustre les seves conclusions  

 

Departaments 

Hi formen part els professors de cada idioma i cada departament està presidit pel cap de departament corresponent. Cada departament fa les seves reunions de manera periòdica per tractar temes molt variats, des de la programació d’activitats culturals, tria de materials a l’aula, tractament de l diversitat a l’aula, full de tasques del professorat, objectius del curs.   

  1. Els/Les Caps de Departament, juntament amb els/les Coordinadors/es de Cicle organitzaran i, supervisats per la Direcció, elaboraran els documents institucionals que els hagin estat delegats per el/la Cap d’Estudis / Director/a: Projecte Curricular de Centre, Programació d’aula anual i sistemes d’avaluació dins els terminis fixats per la Direcció.
  2. Organitzaran i arxivaran tot el material del departament en qüestió de manera clara i accessible per al professorat.
  3. Organitzaran, supervisaran i faran accessible a el/la Cap d’estudis tots els documents de control de grups quant a assistència de l’alumnat, qualificacions i avaluació contínua.
  4. Realitzaran totes aquelles tasques que els siguin delegades quant a la realització i administració dels exàmens de certificació, i vetllaran pel correcte funcionament segons les instruccions establertes.
  5. Es responsabilitzaran del seu propi coneixement del pla d’estudis i del funcionament de les certificacions mitjançant tots aquells elements que posi al seu abast la Direcció.
  6. Assistiran a les sessions d’unificació de criteris convocades pel Departament i organitzaran les sessions d’unificació a l’escola.
  7. Supervisaran el treball dels professors quant al compliment de les programacions d’aula i els sistemes d’avaluació. A tal efecte l’escola disposa d’un sistema d’autocontrol periòdic a l’intranet de l’escola. ( a la carpeta de cada departament dins de Prof.)
  8. Vetllaran principalment per l’assoliment dels objectius de la programació, la realització dels continguts i l’aplicació dels sistemes d’avaluació, deixant prou autonomia als professors a l’hora d’escollir materials, seqüenciar continguts i realitzar tests d’avaluació contínua.
  9. Fomentaran i facilitaran l’optimització, modificació, adequació i pròpia elaboració dels materials didàctics utilitzats. En cas de coincidència de dos o més professors en un mateix idioma i nivell, deixaran prou autonomia de funcionament a cadascun a l’hora de triar, modificar, adequar o elaborar materials didàctics.
  10. El Cap de departament elaborarà un informe final de les seves actuacions al llarg del curs.

 

Professors

Els professors són els agents principals del procés educatiu en els centres. Els professors tenen, entre altres, les funcions següents:

  1. Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d'acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent.
  2. Avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes.
  3. Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.
  4. Informar periòdicament als alumnes sobre el procés d'aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.
  5. Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades.
  6. Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.
  7. Col·laborar en la recerca, l'experimentació i el millorament continu dels processos d'ensenyament.
  8. Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral.
  9. Utilitzar les tecnologies de l'informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com a eina metodològica.
  10. Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
  11. Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.

L'exercici de la funció docent en els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d'acord amb el que estableixen les lleis.

L'Administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat

La funció docent s'ha d'exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha d'incorporar els valors de la col.laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d'atenció educativa i del treball en equip.

És funció de tots els docents del centre promoure activament el bon ambient de treball entre tots els que formen l’escola.

En acabar el curs tots els docents hauran de complimentar el “Full de traspàs de Curs”. Aquests s’han d’entregar al Cap de Departament en format digital abans de l’últim dia laborable de Juny.

Junta Acadèmica 

Està formada per la cap d’estudis (que la presideix) i els caps de departament. Vetllen pel seguiment de varis projectes pedagògics que es treballen tant dins els equips docents, com en els departaments o en els claustres i en fan les valoracions pertinents. 

Fa el seguiment i anàlisis dels resultats de l’escola als certificats unificats que es fan a Catalunya i fa propostes de millora que després es treballen a nivell de departaments o equip docent.

També dins de la junta es fa el traspàs de la informació que arriba del Departament d’Educació (Àrea d’Idiomes)  en relació sobretot a les proves de certificació (novetats, logística, etc ).



G. 5. Personal d’Administració i Serveis (PAS)  

El PAS consta d’una subalterna i una auxiliar administrativa. Aquests son part essencials de l’escola i tenen com a principal activitat atendre i entendre als alumnes, al professorat i als ciutadans interessats. Aporten amb aquesta actitud un gran valor en la qualitat de servei al ciutadà.

 

G. 6. Alumnat

L’alumnat s’organitza per nivells i grups classe. Cada grup classe té un delegat i un sotsdelegat que són escollits pels alumnes de cada grup classe.

 

Delegats

Els delegats tenen per funció ser els agents transmissors de la informació, sol·licituds d’allò que calgui en quant a grup. Els delegats en consell de delegats, es reuneixen com a tals per a reflexionar, proposar i dinamitzar la vida escolar de la comunitat. Com a tals es presenten a les eleccions al Consell Escolar de tal manera que entre un alumne qualsevol de l’escola i el CE no hi ha més de dos intermediaris (el seu delegat de classe i el delegat que és al CE).

 

Els delegats són animats a participar activament amb l’Associació d’alumnes i antics alumnes de l’escola.

 

Associació d’alumnes i antics alumnes

L’Associació d’Alumnes és un òrgan que interessa i molt a la comunitat educativa. Té, entre d’altres funcions , com a òrgan independent i autònom, col·laborar amb l’escola en l’organització de recursos i activitats que l’escola, com a entitat, no pot fer dins l'àmbit de l’autonomia de centre.

Destaca sobretot l’organització dels cursos de conversa que realitza amb l’assessorament pedagògic de l’escola.



H. El Projecte lingüístic

La nostra escola fa servir la llengua catalana com la llengua vehicular en tots aquells àmbits que per raons òbvies i naturals dels centres de les nostres característiques no interfereixin en l’ús pedagògic de la pràctica de les llengües meta que l’escola imparteix.

Aquest PEC estableix fer servir el català com a llengua vehicular del centre, en l'àmbit administratiu del centre i en les comunicacions tant internes com externes, escrites i orals. També és aquesta la llengua en què s’emeten els certificats acadèmics, trasllats d’expedient i d’altres certificacions, excepte quan l’interessat els demana en castellà o en alguna de les llengües estrangeres objecte d’estudi, o quan s’han de trametre a comunitats autònomes on el català no és llengua oficial. 

Aquest PEC estableix fer servir el català habitualment com a llengua de relació entre els diferents membres del centre (alumnat, personal docent i personal no docent), com a llengua de referència en el procés d'ensenyament i aprenentatge de les llengües estrangeres objecte d’estudi sense menystenir la utilitat i el goig de poder fer servir d’altres llengües com ara el castellà. És la llengua principal de traducció en cas que la comprensió d'un concepte de la llengua d'estudi necessiti del suport d'una altra llengua. 

A més a més, és la llengua utilitzada per part del personal docent i no docent en relació amb l'alumnat, quan no s'usi la llengua objecte d'aprenentatge o d’altres que en aquell moment puguin ser de més utilitat. En els anuncis d'activitats de departament, complementàries i extraescolars per a l'alumnat, també s’utilitza naturalment el català sempre que no s'utilitzi la llengua estrangera objecte d'estudi. 

Tota la informació del centre a la pàgina web es troba en català.